La màgica solitud interior

Em va arribar una història de superació personal fa ben poquet. Estava escoltant la ràdio ,mentre conduïa, i em va commoure totalment. Vaig arribar a casa i vaig buscar la música que va compondre desde la seva foscor i des de la seva solitud interior el japonès Hikari Oé.

L’Hikari va trobar en la música la seva forma d’expressar-se. Va poder revelar-se davant la vida que li havia tocat viure i va trobar el sentit de tot plegat en el món dels sons, la música i les composicions musicals.

Aquest petit músic japonès, fill de l’escriptor Kensaburo Oé (Premi Nobel de Literatura l’any 94) va néixer amb grans discapacitats. Autisme. Epilèpsia. Discapacitat visual. Danys cerebrals irreversibles. Li van haver de realitzar una Hidrocefalea a vida o mort i aconsellaren als seus pares que el deixessin morir, degut a les grans limitacions que patia i als danys irreversibles que tindria després de la operació. Els pares s’hi van negar.

Després de la operació ,la vida dels pares girà al voltant de la recuperació del seu fill. Passaren els anys sense emetre ni un sol so ni mostres d’emocions ni de cap tipus de vida interior.

Un dia mentre veien la televisió ,en família, l’Hikari realitzà el seu primer estímul al escoltar el cant d’un ocell. El pare va decidir comprar-li un disc on es reproduïen diferents sons i cants de diferents ocells. Passejant amb el seu pare escoltà un ocell cantant i en reproduí el so perfectament, emetent llavors la seva primera paraula: “avutarda” nom de l’espècie de l’ocell en qüestió.

Els pares fascinats pel que havia passat decideixen arreglar un vell piano i contractar una professora de música per estimular la vida interior de l’Hikari. En poc temps evoluciona miraculosament i s’interessa més per compondre que per tocar. Composa el seu primer CD amb el que arriba a vendre més d’un milió de còpies.

Sovint tenim amagades les nostres passions, adormits els nostres somnis, però hem de saber que estan allà, que viuen dins nostre i que requereixen de la observació més acurada dels més interessats… nosaltres mateixos, un petit estímul pot desenvolupar fins a la màxima expressió els nostres talents.

L’Hikari expressa mitjançant la música tot el que sent, tot el que viu i ens mostra l’alegria del seu món interior tot i les dificultats de la seva vida a l’exterior.

La historia de l’Hikari Oé em commou per la seva ànsia per superar-se, per expressar-se, per créixer, per escoltar en silenci el seu món interior i per traslladar-nos ,amb la seva música, a un món molt més fàcil, molt més planer, molt més autèntic , on cada moment pot ser miraculós.

Per l’Hikari cada ocell és un miracle.

Abans d’anar a dormir l’escoltaré de fons mentre continuo llegint el llibre que el seu pare va escriure, (Una cuestión personal), explicant la vida, que com a pare, li va tocar lluitar.

Les fonts d’inspiració són infinites… només cal parar-hi atenció. Us convido a que l’escolteu de fons mentre atentament penseu en els vostres somnis i observeu el vostre món interior …