Parlem amb el Jordi del Amor. La retirada d’un Etern Competidor.

El Jordi del Amor deixa l’Hoquei Patins després de mil batalles. Amb 40 anys em diu que ja en té prou… i a mi em ve de gust aprofitar-me de la seva experiència per aprendre una miqueta més i per traslladar-vos ,aquesta sabiduria especial, que sovint, només s’aconsegueix amb el pas del temps i amb mil partits i entrenaments a l’esquena.

Em diu que recorda la multitud d’hores que s’havia passat de petit fent ganxos de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, “el Jordi Roca ens ho feia fer fins que ens feien mal els canells”. Diu que a vegades pensava que ben bé no sabia perquè servia tot allò… però que amb el temps va descobrir que qualsevol aprenentatge té cabuda en el camí d’un esportista i que recorda que aquells exercicis de tècnica individual el van ajudar a ser el jugador que ha sigut.

Parlant de les etapes formatives llença la primera Norma… “ els Entrenadors de Base i els Clubs han de tenir clara la premisa que no poden saltar-se etapes formatives” en una frase molt seva, creieu-me, em diu ,amb un sentit comú del tot planer, que com en la vida… “ primer va l’1 i després el 2”.

Els Clubs i els Entrenadors han de saber que HAN de treballar i que NO en cada Etapa. Els nens han d’aprendre primer a patinar i els Entrenadors, els Clubs i els Pares han de ser conscients que una bona Base de patí acostarà a l’èxit a l’Esportista i farà que el seu desenvolupament sigui més adequat i correcte. A vegades es prima el treball tècnic amb stick massa aviat… simplement perquè és més divertit… wate… hi estic totalment d’acord i penso, a més a més , que patinant també et pots divertir i aprendre molt sense avorrir-te. I que com diem… fem a cada Etapa el que toqui.

Conclou aquesta part de la conversa dient-me que al final fagin el que fagin els Entrenadors han de fer-ho amb la máxima passió i interès possible.

Conec molt bé la seva situació de pare de jugadors d’Hoquei i el convido a encetar el tema sobre l’entorn dels petits esportistes… “ufff…! No podem ser hooligans! Només són nens i això és un joc per aprendre, aprendre a competir i per divertir-se.” Crec, continua dient, que el nostre paper és recolzar-los, ajudar-los amb l’experiència que com adults tenim, animar-los quan les coses no surten com volen i encoratjar-los a créixer cada dia, res més. La resta és feina dels Entrenadors i Coordinadors.

Sí… estem d’acord. Estic d’acord amb tu. L’esport és una font inesgotable de valors i cal aprofitar-los per ser millors en tot plegat.

“La millor manera d’ajudar-los que tenim és recolzar-los”.

Abordem per acabar temes més personals… vull que es mulli parlant d’ell com a jugador i que em destaqui alguna de les seves qualitats… està ràpid encara i no dubta… “sóc un lluitador i he tingut sempre un gran esperit de sacrifici, no només als partits sinó també als entrenaments. Sempre he volgut deixar-m’ho tot a la pista i això per mi ja és un èxit”.

 

Actualment és Delegat dels seus fills que juguen a l’Escola Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia… seguirà, per tant, vinculat a l’Hoquei. Em comenta per acabar, un punt agosarat ,que no l’importaria entrenar… això sí, de moment, en Categories de Base. El temps dirà…

Wate. Facis el que facis, que el teu camí sigui tant llarg com el teu llegat com a jugador… més enllà dels títols aconseguits, deixes part del teu ADN especial al món de l’Hoquei i sobretot, una Capacitat gegant per saber competir sempre i fins el final.

 

 

 

25 febrero, 2019

0comentarios en "Parlem amb el Jordi del Amor. La retirada d'un Etern Competidor."

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Contacto

info@todoseentrena.com
+34 666 838 670

Síguenos en Instagram

¡Haz Me gusta!

Suscríbete a nuestro canal

top
todoseentrena 2018 © Un proyecto web de Social Mirror.
X
Ir a la barra de herramientas