La derrota com a aprenentatge

Vaig patir una de les derrotes més doloroses de la meva vida amb la mort del Joan. El meu germà gran. Vaig mossegar la pols com mai ho havia fet i vaig sentir-me vulnerable per primera vegada a la meva vida. Vaig sentir por. Molta por. Vaig sentir una tristor immensa i un sentiment de buidor inexplicable. Vaig saber, de debò, i d’una esgarrapada ferotge, que és perdre de veritat.

Vaig empassar-me d’una glopada tota la solemnitat del meu pobre discurs sobre la superació, l’entusiasme, la rebeldia per ser feliç sí o sí i vaig plorar com un nen petit llargament. Vaig tastar la derrota.

Aquella mort va mostrar-me molts camins, però sobretot em va alliçonar sobre la nostra vulnerabilitat física i emocional i va alliçonar-me, per sempre més, sobre el paper importantíssim, que ha de tenir, a la meva vida, el fet de relativitzar qualsevol situació.

He après a gaudir molt més de les petites coses. Ara puc recordar-lo sense tenir cap por per fer-ho. Li dec un munt de coses, però sobretot li dec aquest aprenentatge. Aquesta derrota que us explico m’ha ensenyat a relativitzar totes les altres.

El món de l’esport és un màgic espai on aprendre mil coses, però sovint també és un món pervers i cruel on absolutament tot es qüestiona i on tothom hi té alguna cosa a dir. El món de l’esport no és només un món de resultats, de victòries, empats i derrotes … de tu contra jo o d’aquell equip contra aquell altre, també és un món on poder créixer, conviure, superar-se, il.lusionar-se, apassionar-se, descobrir-se i on poder carregar la teva motxilla d’aprenentatges per la vida.

Crec que com a formadors hem de contemplar almenys aquesta prespectiva molt més relativa de tot plegat i potser així centrarem la nostra atenció en traslladar als joves esportistes el què realment és important a l’esport i a la competició. Sense perdre l’afany de voler guanyar sempre… s’han de construir les victòries desde l’acceptació mental que perdre és sempre una possibilitat i que volguem o no estem exposats a ella.

En etapes de formació sovint veig prioritzar el resultat a l’aprenentatge, desprenent-se així, de la idea que en la derrota també es creix i traslladant als joves certes frustracions adultes. Formar en la derrota hauria d’estar en l’apartat dels objectius de tots els Clubs, de totes les disciplines esportives. Aprenent de la derrota ens preparem per la vida i ensenyem que som vulnerables però també capaços de tornar-nos a aixecar amb més força.

A vegades, algún entrenador de Categories de base, m’ha preguntat com es gestiona una derrota o unes quantes derrotes seguides… per mi després dels aprenentatges que m’ha concedit la vida només hi ha una resposta possible … observar-la atentament per descobrir allò que et vol ensenyar, esbrinar-ho, passar a l’acció i relativitzar…