“Hace falta un pueblo entero para educar a un niño”

“ Hace falta un pueblo entero para educar a un niño.” (Proverbio Africano)

Quan parlem de la formació necessària per al creixement dels nostres fills, els nostres jugadors, els nostres alumnes, crec que hauríem d’afegir la paraula global. Sovint ens oblidem d’aquelles parts de la seva formació, que se’ns escapen durant el dia a dia. Quan veiem alguns comportaments hauríem de plantejar-nos com a pares, entrenadors, professors i familiars moltes coses. Ens hauríem de preguntar en què hem contribuït a aquest determinat comportament i en què no … i sobretot com podríem fer-ho millor i com podríem ajudar-lo en el seu creixement com a persona i en el creixement dels seus valors.

La figura de l’entrenador, en l’esport, és determinant en la formació de certs valors, per tots sabuts. Molts d’ells extrapolables a la vida en general. Em resisteixo a acceptar la idea que proclamen alguns sobre la pèrdua de l’interès per l’esforç, i en què ara totes aquestes “polítiques” els nens no les entenen. La idea ha de ser una altra … sí podem inculcar la “política” de l’esforç amb el nostre esforç, en aquest apartat, com a formadors.

L’Entrenador és un exemple pel nen. L’Entrenador és un heroi als ulls d’aquests petits gegants, carregats d’il·lusió, frescor i fam d’aprenentatge.

Com Entrenadors no podem deixar passar ni un segon sense tenir consciència de l’important que som en la seva educació. Formem part del seu entorn. Passem moltes hores a la setmana amb ells i hem de ser conseqüents amb la nostra responsabilitat.

Per a mi hi ha un valor determinant en la nostra personalitat que ha de ser cultivat des de molt petit. Hi ha un valor que pot ser clau en el creixement de la persona, en la seva educació, en la seva relació amb el món i amb els altres … hi ha un valor anomenat Autoestima que ha de ser entrenat per tots els que envolten a un nen. Crec que s’ha de crear l’assignatura en les Escoles, el taller al Centre Esportiu i les xerrades al Carrer, perquè aquest nen, que ja ha sortit al món, tingui clar qui és, com és, com ha de tractar els altres i com ha de ser tractat. Perquè conegui com d’important és el seu valor com a persona i com d’important és aquest valor en els altres. Perquè creixi davant les adversitats i perquè confiï en ell i en els altres. Perquè es vegi capaç d’ajudar als altres i per demanar ajuda sense cap tipus de complexitat.

Moltes vegades escolto a alguns pares dir que el que esperen dels seus fills en l’esport és que es diverteixin i aprenguin valors … i en part estic d’acord, però hem de determinar quins valors són els que volem que aprenguin, en quin ordre i en què es basa aquesta anhelada diversió i a canvi de què. Guanyar … competir … formar …? Crec que la millor manera de guanyar i competir és invertint en formació.

No podem demanar que aprenguin el valor de l’esforç si després els disculpem davant de tots si un dia gris, amb molt de fred a l’hivern, no els portem a entrenar.

Quants pares, de fills esportistes, s’interessen pel Pla de Treball Formatiu del Club on entrenen els seus fills? Quants d’ells pregunten sobre el projecte esportiu? Quants d’ells pregunten sobre la Formació en valors que rebran els seus fills i com la rebran?

Els Clubs i Escoles Esportives haurien de tenir o crear totes un projecte formatiu que inclogués totes aquestes qüestions i oferir-los als nens la possibilitat d’una formació global. L’entorn hauria de sol·licitar-ho i interessar-se i si el Club no ho té, demanar que ho elabori.

Inverteixin en la formació de valors … començant pel de l’Autoestima, reforcin, corregeixin, motivin, traslladin força, il·lusió, esforç, valor, afecte, solidaritat i sobretot … transmetin passió per tot el que li ensenyen a un nen.

“En cada niño se debería poner un cartel que dijera: tratar con cuidado… contiene sueños.” (Mirko Badiale)