Emocions i benestar

Totes les persones estem plenes d’emocions. Només ens cal deixar-les sentir. No és fàcil. Escoltar-nos, escoltar-se a un mateix és una tasca molt difícil, però no impossible.

Només quan un és capaç de coneixes a sí mateix, reconèixer les seves emocions, identificar-les i saber-les gestionar, solament així, esdevindrem sent un bon exemple i un bon líder pels altres.

Com a mestra d’Educació Infantil que sóc, porto molts anys endinsada en el meravellós món de les emocions. Elles, m’han permès entendre´m més i millor i poder entendre molt millor als meus alumnes i a les famílies.

Hem d’educar als nens forts internament. Així com també, educar en la frustració i en el saber perdre. I aquí, m’agradaria relacionar la feina d’un bon líder o entrenador, en el seu camí d’acompanyament als jugadors d’hoquei patins i de qualsevol altre esport.

Ens trobem davant d’una societat molt competitiva. Ens eduquen des de ben petits que hem de ser els millors en tot. No ens podem permetre el luxe d’equivocar-nos. I no veiem les equivocacions com oportunitats per millorar, no… veiem ,més aviat, els errors com a fracassos, i això, ha de començar a canviar. Hem de desaprendre per tornar a aprendre.

“Sinó ets el millor, no tindràs èxit”. Quantes vegades haureu sentit aquesta frase? Ser el millor no vol dir guanyar sempre i aconseguir sempre el que un vol. Per mi, una persona té èxit quan és capaç de parlar des de la calma, des del més gran respecte, i quan és capaç de saber gestionar les seves emocions per poder entendre molt millor a les persones, a les seves emocions i als seus comportaments, i sobretot, l’èxit també és alegrar-se per que als altres els hi va tot bé.

Us citaré una frase que m’agrada molt: “M’encanta veure a d’altres persones felices i tenir èxit. La vida és un viatge, no una competició”. (Pilar Morey Bulbena)

Un bon mestre, igual que un bon entrenador o qualsevol líder que acompanya a persones en un camí, ja sigui l’escola, en un esport, en una formació…etc…, ha de saber motivar als seus jugadors, ha d’aconseguir treure el millor d’ells, però també i molt important, els ha de preparar pel fracàs. I aquí, entraria el tema de la frustració. Punt molt important a treballar.

Darrere de la frustració hi trobem les següents emocions: ràbia, orgull, rancor, odi, enveja, gelosia, pors… que si aconseguim transformar-les en emocions més positives, ens ajudarien molt a viure millor i a obtenir un benestar emocional més ric.

Un bon entrenador ha d’ensenyar a guanyar però també a perdre. Guanyar i perdre. Una batalla constant que com a mestra observo cada dia amb els meus alumnes. Ensenyem-los a perdre…! Perdre no sempre resta, perdre suma, però tenim uns patrons molt marcats que ens fan veure el contrari. A la vida, com a l’ hoquei, no sempre es guanyen tots els partits, i hi ha moltes situacions on voldries guanyar i perds, i si tens treballada molt la frustració, aquestes situacions t’ajuden a veure la part positiva i el gran aprenentatge que hi ha al darrere.

Tenir una bona gestió emocional com a base de la personalitat d’una persona, és fonamental pel benestar. És molt important com de fort emocionalment està un entrenador o mestre. Per aquest motiu, crec que és molt beneficiós pels jugadors, que el seu entrenador tingui un bon equilibri emocional, així com també, que els jugadors, tinguin unes bases emocionals bones. Treball que es fa a les escoles i també s’ha de fer a l’àmbit familiar. Hem de concedir més importància al que senten els nens i nenes. Feu-los preguntes, abraceu-els, remarqueu les coses positives que tenen… sovint, ens basem en la queixa, i no ens deixa veure que tots estem plens de virtuts i coses molt i molt boniques.

Un bon entrenador ha de ser un bon observador, ha de saber llegir la comunicació no verbal dels jugadors, a vegades, no tot es diu amb paraules, els gestos també ens donen molta informació de les persones. Saber comunicar amb molt de respecte i cura el que es vol transmetre. Donar un lloc a cada jugador en el seu cor. Només des del cor  surten les millors paraules, els millors gestos, els millors consells...etc. Escoltar i observar són claus en aquest procés.Darrere de l’esport de l’hoquei patins hi ha uns grans valors que es treballen: l’esforç, el treball en equip, la responsabilitat, la confiança cap a un mateix i cap als altres, la flexibilitat, la tolerància, la constància, l’autocontrol de les emocions: ràbia, tristesa, alegria…etc.

Personalment, he tingut la sort de tenir un jugador d’hoquei patins molt a prop meu, el meu home, el Joan Feixas. Amb ell, havíem tingut llargues converses després d’acabar un partit. Com canvia l’estat d’ànim si es guanya o es perd, com treballar la frustració… I això, per mi, és un repte que des de l’escola intento inculcar als meus alumnes.

També m’agradaria parlar del paper que juguen les famílies. Sovint els pares volen el millors pels seus fills, però s’obliden del més important. Que siguin feliços. I a vegades, se’ls posa unes pressions molt altes perquè arribin o assoleixin propòsits que com a pares mai van arribar a assolir. No ompliu els fills amb les vostres expectatives.

M’encanta repetir-me a mi mateixa i als altres: “A vegades es guanya, a vegades es perd, però sempre, sempre, sempre, s’aprèn”.

Tot té el seu moment. Ens trobem en una cultura del “JO JA”, de la immediatesa, ho volem tot de seguida, sense valorar que a vegades, ens cal una mica mes d’esforç i confiança per aconseguir els nostres somnis. Ens perdem moltes coses pensant en el passat i si ens vam equivocar o no, ens tornem ansiosos per un futur que no sabem i ens perdem el més important, el present, l’aquí i l’ara, que és el moment més valuós que tenim.

Imma Gómez Martínez

Mestre d’Educació Infantil