El millor regal és sovint un nou pensament

Els millors regals són els nous pensaments, els somriures i la saviesa inesperada. Crec que el nostre camí abans de deixar aquest món ha de ser construir un llegat ple de rics actes i pensaments per als qui vindran.

Que és una persona sense llegat?

Ens distraiem en els temes materials oblidant que la felicitat també es troba en altres llocs. He descobert la felicitat en els meus pensaments, sense necessitat de res més. He descobert la felicitat en un gest, en un somriure, en un sospir … he descobert la felicitat llegint, escrivint, conversant, observant simplement com neix un nou dia.

Jo també he estat distret per tot allò que és material i encara que tot segueixi igual al meu voltant, si jo canvio tot canvia. De vegades es tracta només de provar a pensar diferent, de relativitzar, de buscar el silenci enmig del soroll.

Deia Balzac que “encara que res canviï, si jo canvio, tot canvia.”

Podem entrenar la nostra ment per tenir millors pensaments, podem entrenar-nos per veure el món diferent … vaig descobrir fa temps que també podem entrenar la nostra ànima.

Podem canviar la nostra perspectiva i els nostres hàbits amb petits gestos diàriament, podem realitzar les nostres tasques diàries en diferent ordre, podem anar al nostre lloc de treball per diferents camins cada dia, podem combinar les nostres robes i vestits de diferent manera, podem cuinar el nostre plat preferit diferent, podem estimar i no estimar de manera diferent, podem mirar el món d’una altra manera i probablement no ens passarà res … tot continuarà, però nosaltres ens adonarem ,amb aquests petits gestos, que canviem una mica interiorment i moltes vegades a millor.

Per a mi el millor regal, sovint, està en un nou pensament … no arriba sol, sense esforç, sense voler-ho, sense desitjar-ho, sense somiar-ho … això sí, un cop arriba i s’instal·la ja res és igual i tot canvia, tot i que el canvi mai és ni ha de ser per sempre … per què com ja sabeu tot neix i reneix.

Us deixo per acabar aquesta interessant reflexió.

“Un ancià indi Cherokee va dir al seu nét. Fill meu, dins de cada un de nosaltres hi ha una batalla entre dos llops. Un és malvat. És la ira, l’enveja, el ressentiment, la inferioritat, les mentides i l’ego. L’altre és benèvol. És la felicitat, la pau, l’amor, l’esperança, la humilitat, la bondat, l’empatia, la veritat. El nen va preguntar. Avi, quin llop guanya la batalla? L’ancià va respondre. Guanyarà el llop que tu alimentis. “