Avui demano Pista… Em torno a Enlairar…!

El vaig escoltar pacientment. M’explicà amb tot luxe de detalls quin era el seu Somni. Vaig veure la passió en el seu discurs, en els seus gestos, en la seva manera de mirar-me.

– “Me’n Vaig. Vaig a la recerca d’allò que sempre he volgut. Ho deixo tot. No hi ha marxa enrere. “

A vegades la vida és això. Anar a la recerca d’allò que somiem, encara que com ja sabeu i sabem tots … els Somnis donen Feina. A vegades la vida també és saltar sense xarxa. Perseguir a la teva intuïció. Escoltar-te a tu mateix en el més profund. Parar atenció al teu Món interior i apretar a córrer darrera allò que somies cada dia. Així de simple …

Vaig pensar, mentre l’escoltava, que el temps mai torna. Vaig pensar que mai recuperarem el temps perdut. Vaig pensar en l’efímer de la nostra Vida i en la de vegades que girem en cercle per por de prendre el vol.

Vaig llegir una vegada que el valor neix de la Por. Sense Valor som éssers immòbils, caducs, ancorats en un Espai i en un temps. El valor ens fa diferents i la Constància també. Vaig entendre que no era ningú per retenir-lo ni per fer-lo canviar d’opinió … per molt boja que des d’alguna perspectiva em semblés la seva història.

He après amb els anys a no jutjar. Em van ensenyar certes circumstàncies de la vida que el major Regal que podem fer-li a aquells que confien en nosaltres, que creixen amb nosaltres, que pateixen o somriuen al nostre costat, a aquells que han nascut del nostre Ésser, és el d’ Acompanyar-los, acceptar-los i sobretot el de no jutjar-los … cadascú juga el seu Partit … cadascú viu a la seva Pell … cadascú Somia els seus Somnis … Qui sóc jo per a qüestionar-ho? És que algú viurà la meva vida per mi?

Fa uns anys vaig demanar Pista per Enlairar-me … vaig voler Enlairar-me cap al meu Món Interior sense Pors, sense prejudicis, sense cap tipus d’expectativa … Rut Nieves ens explica en el seu llibre Cree en Ti, que “Nuestro Miedo más profundo es que somos Poderosos, más allá de Nuestra Medida” i té tota la raó.

I us pregunto … que hi ha de dolent en acceptar-ho? … que hi ha de dolent en saber-nos amb una força imparable si ens ho proposem? quin problema hi ha en que ens reconeixem Protagonistes autèntics de La nostra Vida, dels nostres Somnis, de les nostres Pors, de Les nostres Passions …? Que hi ha de dolent en Celebrar cada èxit aconseguit amb Valor i Constància? Que hi ha de dolent a triar l’Alegria, l’ Entusiasme, l’Abundància, la Gratitud o el Respecte … I desterrar així per sempre la Vida que no volem Viure i deixar de Somiar els Somnis que són  d’Altres …

Avui Demano Pista … Em Torno a Enlairar …!

25 febrer, 2019

0comentaris a "Avui demano Pista... Em torno a Enlairar...!"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Contacte

info@todoseentrena.com
+34 666 838 670

Segueix-nos a Instagram

Fes M’agrada!

Subscriu-te al nostre canal!

top
todoseentrena 2018 © Un proyecto web de Social Mirror.
X
Aneu a la barra d'eines